dijous, 30 de juny del 2016

1º ESO PROYECTO DE LENGUA CASTELLANA


PROJECTE EMOCIONA’T





Aquest curs 2015-16, els de 1r d’ESO hem compartit el projecte “Emociona’t” amb els alumnes de P4. Ha sigut una experiència molt bonica que ens ha fet reviure moments tendres de la nostra infància. I és que les emocions no tenen edat, ens acompanyen al llarg de la nostra vida.

clica'm per veure el vídeo    descarrega projecte
Emocions, tan presents en el nostre dia a dia i, de vegades, tan difícils de gestionar.  Les emocions són pura energia, però si aquesta es queda estancada esdevé quelcom de negatiu. Per això és tan important poder identificar i expressar què ens passa, a més de saber-ho fer el moment oportú i de la manera més adequada.

De petits, però no sabem quin nom donar a cada emoció perquè encara no formen part del nostre vocabulari. De grans, en canvi, i malgrat conèixer cada una de les seves etiquetes, sovint no sabem identificar-les ni exterioritzar-les amb serenitat. Cada persona experimenta una emoció de forma particular, depenent de les seves experiències, el seu aprenentatge o el context en què es troba.  Totes les emocions són vàlides. No n’hi ha de bones ni dolentes, simplement són emocions i ens ajuden a ser qui som, per això hem d’aprendre a conviure amb elles amb naturalitat.

Aquest projecte neix de la ferma creença que l’educació en la intel·ligència emocional ha de ser el pilar bàsic del nostre sistema educatiu. D’ella depèn la nostra capacitat d’adaptació social i de gestió del nostre estat emocional, dos factors indispensables per a convertir-nos en persones sanes, íntegres i satisfetes.

Per preparar el projecte, els alumnes de P4 han llegit el conte El monstre dels colors amb el que han après a identificar diferents sentiments relacionant-los amb colors determinats. A partir de llavors, cada alumne ha anat portant petits objectes que trobaven a casa, del color corresponent al seu estat d’ànim del moment. Els han anat guardant a dins de diferents potets.  Simultàniament, la mestra ha anat elaborant un recull de les frases que deien els nens a l’hora d’explicar per què aquell dia se sentien de color blau, verd, negre, groc, rosa o vermell. 



Tal i com han fet els petits, els alumnes de primer d’ESO també hem llegit un llibre titulat Nata y Chocolate, del qual han anat sorgint diversos temes relacionats amb les emocions, sentiments i estats d’ànim. Al mateix temps hem elaborat una llista d’emocions, òbviament més àmplia que la dels petits, i hem dut a terme diverses activitats amb les mateixes.  Aquestes emocions han estat penjades en papers de colors a l’aula durant un temps per tal de què cada alumne o professor que ho volgués, hi deixés una petita frase anònima explicant situacions personals en què havia experimentat aquell estat d’ànim o emoció.

Una vegada fet el recull de frases de cada curs, les hem ajuntades per  elaborar el nostre petit espectacle, que combina colors, música, imatges i interacció amb el públic assistent. Per poder preparar-lo, grans i petits han gaudit d’unes tendres sessions conjuntes on s’han explicat els seus estats d’ànim i s’han fet fotografies utilitzant el llenguatge no verbal per expressar els sentiment que els havia tocat. Aquí en teniu una mostra:






 A més de l'espectacle, els alumnes de primer d’ESO hem treballat les emocions de manera transversal durant les classes de l’àrea de llengua castellana, a partir de diverses lectures, projeccions de curts i projectes. A més de crear el nostre propi abecedari de sentiments, com ja hem dit, hem treballat a fons el llibre Nata y Chocolate d’Alicia Sanjurjo. La història gira entorn d’una nena albina que pateix les burles i els abusos d’alguns companys de classe. Per aprofundir en la temàtica de l’assetjament escolar cadascú de nosaltres ha elaborat un quadern personal sobre allò que anava sorgint durant la lectura. Aquí en teniu unes mostres. Esperem que us agradin! 




1st Eso Situational Dialogues: Ordering in a restaurant.


1st Eso Situational Dialogues: Having a phone conversation.


divendres, 10 de juny del 2016

Hem anat al teatre!

Els i les alumnes de 4t d’ESO hem treballat el teatre des d’una perspectiva totalment actual: assistint a una representació teatral. Després del visionat, busquem informació del teatre (història, programació) i l’obra en concret (argument, personatges, escenificació, música...).

Tot plegat, una bona experiència que ara compartim amb vosaltres. 












dimarts, 7 de juny del 2016

2016: Any Shakespeare, Llull i Cervantes

William Shakespeare, Ramon Llull i Miguel de Cervantes, tres escriptors importants enguany. Commemorem el quart centenari de la mort de Shakespeare i de Cervantes, i 800 anys de la mort de Ramon Llull.
Com que ens quedaven una mica lluny, hem volgut apropar aquestes figures teatralitzant com seria si poguéssim fer-los una entrevista al 2016. Gaudiu de l’espectacle.


Alumnes de 3r d’ESO




divendres, 27 de maig del 2016

CAL·LIGRAMEGEM I APRENEM AMB P5


CAL·LIGRAMEGEM: Paraula inventada pels alumnes de 4t d’ESO per donar nom a una nova activitat amb els alumnes de P5.

Abans de seguir explicant aquesta nova activitat, hem d’explicar què és un cal·ligrama. Un cal·ligrama és un tipus de poema visual. És un text en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable.

Doncs una vegada explicat el concepte de cal·ligrama, explicarem en què va consistir la nostra activitat. Se’ns va proposar la idea de crear poemes visuals amb els alumnes de P5 i nosaltres vam acceptar aquesta invitació. Unes quantes sessions de treball per fer una recerca de poemes i posar-los en comú amb els companys de classe, va ser el tret de sortida d’aquesta activitat. Finalment, vam decidir fer un gran mural amb cal·ligrames de Barcelona. Els seus monuments, la seva platja, els habitants del fons del mar, el cel de la ciutat…

Amb tot això decidit, vam redactar una petita carta per als nens on els explicàvem l’activitat que faríem amb ells. Als pocs dies va arribar una carta a la nostra classe on els alumnes ens havien contestat. Ja estava tot a punt!

El dimecres 11 de maig ells van venir a la nostra classe i vam començar amb els cal·ligrames. Núvols, monuments, onades, peixos… poc a poc l’activitat que vam crear de zero va començar a agafar forma. Una vegada acabats els cal·ligrames i amb els nens cansats, i nosaltres també, vam fer una volta per l’escola i els la vam ensenyar. Per acabar vam anar al pati on vam estar jugant una estona amb ells.

Ara arribava el nostre torn i érem nosaltres els que anàvem a la seva classe, on tot era més petit de l’habitual… Vam retallar els nostres cal·ligrames i uns quants van muntar dos grans murals, un per a la classe de P5, i un altre per nosaltres. Els que no estaven muntant el mural, estaven tornant a la seva infantessa jugant a les construccions de Legos.

Acabats els murals vam anar al pati amb ells i vam estar jugant una bona estona. Ja acabada la nostra activitat, podem treure unes quantes conclusions.

CAL·LIGRAMEGEM: El que només era una paraula inventada pels alumnes de 4t d’ESO per donar nom a una nova activitat amb els alumnes de P5, va acabar sent una nova experiència on els més grans i els petits vam gaudir d’allò més. Els dos grups vam tenir molta paciència, nosaltres amb ells i ells amb nosaltres.  Una activitat diferent on dues edats diferents es van juntar per aprendre coses, els petits dels grans i els grans dels petits. Amb aquestes activitats podem dir que el nen petit que portem al nostre interior segueix viu, perquè seguim gaudint amb allò que feiem fa uns 10 anys enrere.
   

dimarts, 17 de maig del 2016

ENS ENDINSEM A L’INTERIOR DE LA TEMPESTA AMB ARTURO PADILLA

L’Arturo Padilla va visitar la nostra escola per explicar als alumnes de tercer i quart
d’ESO com va escriure el llibre de “La Tempesta”, llibre llegit pels alumnes d’aquests
cursos.
Però, qui és l’Arturo Padilla? L’autor és un jove nascut el 1989 a Montornès del Vallès.
La seva afició per la lectura i l’escriptura va començar des de petit, redactant el seu
primer conte amb només 9 anys. Set anys més tard va guanyar el premi literari Jordi
Sierra i Fabra. Aquest premi va fer que la seva primera novel·la “El poder de una
decisión” sortís al mercat. Després de cinc anys de maduració tant personal com la de
la novel·la que estava escrivint, va sortir al mercat “La Tempesta”, el llibre llegit pels
alumnes de segon cicle de secundària.
Mentre el seu desig és viure gràcies a l’escriptura, treballa de professor.
Els alumnes, després de llegir la seva segona novel·la, van plantejar unes preguntes
per l’autor. El passat dilluns 25 d’abril Padilla va venir a la nostra escola on va
començar amb un joc sobre la novel·la fet amb els dispositius mòbils dels alumnes a
través de la plataforma Kahoot!. L’alumnat és va dividir en diferents grups i van triar un
nom d’equip. Una vegada estava tot preparat van començar les preguntes.
Posteriorment arribava el nostre torn i era ell que havia de respondre a les nostres
preguntes.

1. Quin altre tipus de llibres escrius? Sobre quins temes t ’agrada escriure?
Escric de tot perquè m’agrada anar provant, però la temàtica d’aventura és la meva preferida.
2. Com és la teva rutina d’escriptura: sempre escrius a les mateixes hores, o vas canviant…
M’agrada escriure principalment quan és estiu, ja que tinc més temps per poder-ho fer. Mai escric un dia en què he d’aturar-me en un moment determinat per fer una cosa que ja tenia prevista, quan escric, escric, i em passo moltes hores davant de l’ordinador fent-ho.
3. Per què hi ha un maltractament de la filla cap a la mare quan normalment és a la inversa (de pares a fills).
Vaig decidir escriure sobre aquest tema perquè només es parla del maltractament invers, el de pares a fills.
Cal destacar que vaig escriure aquest programa abans de l’emissió del programa de televisió “Hermano Mayor”, per tant, en aquell moment no era un tema conegut.
4. Els personatges de la història están basats en algú de la vida real proper a tu o en alguna situació que tu coneguessis?
En tots els llibres que escric els personatges estan basats en algú proper a mi, l’únic que li afegeixo o suprimeixo coses a la persona real per obtenir el
personatge que estic buscant.
5. Amb quin personatge ets sents més identificat?
Crec que no ho imagineu, però el personatge amb amb qui em sento identificat és amb la Sílvia, l’amiga de la Nahara. Sóc com ella, m’agrada calmar iajudar als meus amics.
6. Quin missatge volies transmetre amb aquest llibre?
Que som nosaltres els que tenim el problema i per tant, som nosaltres els responsables del que fem.
7.Podries definir el llibre amb una sola paraula?
Mai m’havien plantejat i ara mateix estic desconcertat, però crec que superació i coneixement són les millors amb què puc definir el llibre.
8. Per què el títol “La Tempesta”?
En un principi el títol era “Pànic a la pluja”, però als editors no els agradava aquest títol. Després d’uns quants intents amb títols proposats per mi l’editorial va proposar “La Tempesta”. Em va agradar i a més a més em van raonar el perquè d’aquell títol, la tempesta emocional i la tempesta com a element de pànic sobre la Nahara.
9. Creus que els traumes són per a tota la vida?
Els traumes es superen amb esforç i treball, mai és per a tota la vida.
10. Quin èxit ha tingut el llibre de “La tempesta”?
A nivell de vendes no ho sé, però per mi l’èxit és que vagi a una escola i una alumna s’hagi llegit un llibre sencer en la seva vida i que aquell llibre sigui el meu, això per a mi és un èxit.
11. Quins recursos has utilitzat per conèixer de prop la temàtica dels maltractaments de menors als pares?T’has hagut de documentar molt?
La meva font d’informació principal va ser la policia que són els que hem van aportar tot a la informació que necessitava per a la meva trama.
12. Tenies clar des del principi el final de la novel·la? És a dir, la Nahara feia les paus amb la mare des del principi, o en algun moment el personatge es desviava de la planificació inicial? Per què no un final tràgic, i sí un final amable?
En el moment que vaig començar a escriure la novel·la el final ja el tenia planejat. Sabia que volia que els personatges patissin, però volia que al final superessin els seus problemes. En especial volia arribar al perdó de la Nahara cap a la seva mare.

Sense haver-hi més preguntes vam sortir els dos cursos i l’autor al pati per fer-nos una
fotografia de record. Ens va dir que la penjaria, acompanyada d’un petit text, al seu
blog: https://arturopadilladejuan.wordpress.com
Ara només cal esperar a una nova novel·la de l’Arturo Padilla, mentrestant nosaltres
ens quedem sota la tempesta.


image